ENTREVISTA

Carme Giral, de 55 anys,  professora de física i química a l’Institut de secundària  Barres i Ones de Badalona. Porta més de vint anys exercint la docència en aquest Institut  del barri de Llefià de Badalona, on sempre  hi havia hagut pluralitat cultural en haver-hi alumnes gitanos, i ara encara en té molta més, amb una aula d’acollida per xinesos, marroquís, paquistanesos,  i  alumnes de països de llengües no derivades del llatí. Aquest curs s’hi ha posat en marxa un  cicle formatiu de grau mitjà de microinformàtica i xarxes. Això ha fet que les aules d’informàtica s’usin exclusivament per aquest cicle formatiu, i  no puguin fer-les servir els alumnes de la ESO ni de batxillerat, que abans hi entraven. D’altra banda ha estat una oportunitat de promoció d’alumnes que abans només feien la ESO i deixaven els estudis.

Què vas estudiar?   Jo vaig estudiar química a l’IQS, a l’especialitat de química orgànica.

 La informàtica va formar part de la teva formació?

       A tercer curs de carrera hi havia una assignatura que es deia programació i ens ensenyaven a programar en llenguatge FORTRAN-IV. El meu treball de fi de carrera el vaig fer al centre de càlcul de l’IQS i va ser un programa en FORTRAN- IV sobre disseny de síntesi orgànica.

Quin tipus d’ordinadors hi havia quan  estudiaves? hi havia ordinadors personals?

Els ordinadors eren molt grans, ocupaven tota una habitació,i havien d’ estar a temperatures no molt altes per a funcionar bé. Les impressores feien servir un paper especial  molt gran i en rotllat que després es podia separar en  fulls. L’ordinador rebia les instruccions per a funcionar escrites en llenguatge FORTRAN-IV en targetes perforades, que un lector interpretava  i traduïa a llenguatge màquina que  l’ordinador processava .No existien encara els ordinadors personals tal com se'ls coneix ara. A principis dels anys 80 van començar a existir uns ordinadors amb pantalla i teclat, que calia programar en llenguatge Basic, diferent dels llenguatges dels ordinadors grans. 

Quin ús se’n feia dels ordinadors quan estudiaves  la carrera?

Per a fer càlculs complexes  de química quàntica fonamentalment, i  també per a fer altres feines que els encomanaven als alumnes de tercer curs que començaven a programar. Jo vaig fer un programa per a fer música, i un company per a jugar a escacs.

 Vas necessitar coneixements d’ informàtica  per treure’t la carrera?  Vaig haver de cursar necessàriament la matèria de programació, i després al centre de càlcul em van fer falta per poder fer el meu treball de fi de carrera.

Demanaven coneixements d’ informàtica quan buscaves feina?  Sí, però no a totes les feines.

 Quina va ser la teva primera feina? Calia fer ús dels ordinadors en el dia a dia en aquesta feina?

Vaig fer de professora de matemàtiques de primer, segon i tercer de BUP  i de 6è de primària. No feia falta per a res la informàtica el 1986 a l’ensenyament.

Quan vas tenir el primer ordinador personal a casa ?  Per què el vas adquirir?

El vaig adquirir el 1997, perquè la meva filla de quatre anys me’l va demanar per a fer treballs de l’escola i poder jugar amb els mateixos programes que hi tenia allí a classe.

Com et vas adaptar a aquest tipus d’ordinador? On vas aprendre a fer-lo servir? Qui et van ensenyar?

Vaig assistir a un curset d’ informàtica d’usuaris per a pares i mares que l’AMPA  va organitzar a l’escola de la meva filla. Em van ensenyar a  fer servir el Word i l ‘Excel d’ una manera molt simple. Gràcies a això vaig començar a escriure documents senzills i em vaig animar a continuar fent-ho per ajudar a la meva filla.

Quan vas tenir el primer ordinador personal a la feina ?  El feies servir ?

Als anys 90 van començar a haver-hi ordinadors personals als instituts de secundària, i fins i tot coordinador d’ informàtica. Recordo que al meu departament de Ciències experimentals en van posar un, però com érem sis persones , jo  ni el tocava. Continuava fent servir la màquina d’ escriure elèctrica per a escriure els documents , com ara exàmens o apunts per als alumnes, o qüestionaris o exercicis.

Qui et va ensenyar a fer servir l’ordinador personal  per fer la teva feina ?

Després de fer el curset d’iniciació a l’informàtica d’usuari,  a l’escola de la meva filla, em vaig animar i vaig començar a fer servir l’ordinador de la feina l’any 1997. A més, uns anys després, l’any 2000, vaig fer un curset organitzat pel Col·legi de Doctors i Llicenciats. Aquest  va suposar el veritable trampolí per a endinsar-me en les possibilitats del Word i altres programes, aplicant-ho a tasques concretes de la meva feina. També vaig fer posteriorment  cursets pagats per la Generalitat , en el meu propi institut , però no he après tant com en aquell.  

Què et va suposar haver de formar-te per a posar en marxa el Puntedu  a la biblioteca escolar del teu centre?  Com  vas viure el procés d’informatització dels catàl·legs de les biblioteques escolars ?

Em va suposar un autèntic repte, i una oportunitat per a conèixer les possibilitats d’Internet. Per aconseguir la dotació del Puntedu, l’Institut havia de tenir algú disposat a destinar temps i esforços a aprendre a fer servir el programa e-pèrgam, que anava associat a la informatització del catàleg de la biblioteca escolar del meu centre.  Vaig haver de fer durant tres cursos seguits, cursets destinats a aprendre’l a fer servir. El primer presencial i els altres dos telemàtics. Durant tot un curs vaig tenir mitja jornada destinada a aplicar els coneixements a la informatització de la biblioteca escolar.

El fet de poder posar les  notes  als alumnes des de casa, amb el programa  que va implantar la Generalitat, ha suposat una millora en l’eficàcia, la rapidesa o la disminució d’errors ? Ha fet canviat molt la manera d’ avaluar?

No ho hem vist mai com una simplificació de la feina a fer, ni tampoc com una millora espectacular de la rapidesa o la disminució d’errors.  En realitat és simplement una forma més controlada de treballar i de posar en comú la informació sobre els alumnes. La manera d’avaluar no ha canviat gaire, però en algun moment, quan no funcionava el Saga, que era el programa que calia fer servir, van haver moments d’una certa tensió.

El fet de substituir els llibres de text per llibres digitals en què ha canviat el dia a dia a les aules?

El llibre digital ha d’anar junt amb un netbook o un ordinador personal connectat a Internet, per poder estudiar-lo o consultar-lo. A classe això permet també consultar la viquipèdia i la pàgina web per a estudiants de l’ESO i el batxillerat, www365.edu, i moltes d’altres. La pluralitat de fonts és important, però sobretot la facilitat per a consultar-les. Es poden fer treballs a classe com per exemple power-points o altres documents que estalvien paper. Un alumne de llengua urdú pot consultar el contingut de la viquipèdia en urdú. Un alumne de llengua àrab pot llegir pàgines en el seu idioma, que l’ajudin a entendre millor el que se li explica. A classe es treballa més i millor la diversitat, però no sempre és fàcil controlar tanta diversitat. Hi ha alumnes que no aprofiten correctament el temps de consulta, que juguen o es distreuen, i el grau de dispersió de l’alumne quan fa tasques de recerca d’informació és important. El resultat final no és sempre l’esperat. A més, els continguts dels llibres digitals són bastant simplificats en alguns casos, i no donen massa joc al professor, que ha de complementar-lo amb exercicis pel seu compte.

L' aparició de les pissarres digitals ha fet diferent  la feina d’explicar als alumnes les matèries?    

La pissarra digital permet guardar tot el que es va escrivint a la pissarra mentre dura la classe , i fins i tot després,  a fi de recordar-ho si cal un altre dia.  Permet portar un llapis de memòria digital  amb material preparat de casa i connectar, de vegades, no sempre, a Internet per mostrar alguna cosa  especial, perquè si totes les aules amb pissarra es connecten a Internet alhora,  la connexió esdevé impossible. S’hi poden mostrar pel·lícules o documentals o altres recursos com power points sobre algun tema, però cal portar-ho enregistrat prèviament en el llapis de memòria o en DVD. No es pot improvisar gens. Això afavoreix la preparació de les classes per una banda , i la diversitat de recursos també ajuda a mantenir l’atenció de l‘alumne o el seu interès. Però no sempre és útil per fer aprendre el que cal.

Per altra banda la llum natural no permet veure bé la pissarra,  i fa que calgui  baixar persianes. Això es fa insostenible quan fa calor. A més, la llum artificial que ens veiem obligats a encendre gairebé sempre a classe, no és bona pels ulls dels alumnes.   

Els netbooks dels alumnes han substituït les llibretes que fèiem sevir nosaltres? Són imprescindibles els ordinadors personals  si es fan servir llibres digitals en lloc de llibres de text?  

En un principi semblava que els alumnes deixarien de fer servir llibretes, però això suposava fer servir correctament tot el potencial dels ordinadors, i no tothom sabia teclejar prou ràpid. Hi havia molts alumnes que eren molt més ràpids escrivint a mà. A més, perdre l’hàbit d’escriure a mà no semblava una bona idea. De fet  no era una idea sostenible. I així ha estat com s’ha passat de fer servir a tothora els ordinadors, a gairebé no fer-los servir gens, malgrat tenir llibre digital.  Els ordinadors es trenquen, s’espatllen,  o els roben, o no disposen de bateria, o es fan malbé els endolls on han d’endollar-los, etc.. Actualment els alumnes de primer d’ ESO , com els de batxillerat que mai no els havien deixat de tenir, tornen a tenir llibre de text i llibreta, no tenen ordinadors , encara que sí gaudeixen de pissarra digital a classe.

Com has vist l’arribada del cicle formatiu d’informàtica al teu Institut?

L’Institut ha guanyat en nombre de professors i també d’alumnes. També han guanyat en perspectives de futur els alumnes de la ESO, però han perdut oportunitat de treballar millor la informàtica a l’assignatura de Tecnologia. Ells només poden fer servir els ordinadors portàtils, que afortunadament tenim en nombre suficient. 

Comentari

L'entrevista ha estat realitzada el dia 11/05/2012 durant la pausa per dinar de l'entrevistada a l' Ski 2, que és un restaurant proper al centre educatiu on treballa. Els temes tractats a l'entrevista han estat com ha viscut de primera mà l'ús d'ordinadors al llarg de la seva vida, la formació que ha rebut en aquest sentit, com combatre la pròpia bretxa digital  i la necessitat dels professors en els centres de secundària d'adaptar-se a les noves tecnologies.
El contingut de la entrevista ha deixat patent que la bretxa digital es produeix de forma automàtica amb el pas del temps, malgrat la formació especialitzada de les persones, perquè l’avenç tecnològic és continu, i  els recursos tècnics i la formació no arriben a la mateixa velocitat. Malgrat tenir coneixements d’informàtica i haver-los aplicat en un treball de fi de carrera, la persona entrevistada va haver de posar-se al dia al cap de poc temps amb l’arribada dels ordinadors personals. Quan aquests van arribar als centres d’ensenyament, creiem que la formació li hauria d’haver arribat automàticament, però curiosament la seva primera formació no va ser en el seu àmbit laboral pròpiament dit. Hi ha hagut moltes innovacions tecnològiques en el món de l’ensenyament que aquesta persona ha viscut, i probablement viurà encara, i ha hagut d’interessar-se i esforçar-se personalment per a integrar-les a la seva pràctica diària. Ha  dedicat temps extra a formar-se i assimilar dins del possible els nous recursos, i les noves maneres de treballar en el món digitalitzat, pissarra digital inclosa.

De tot això hem extret la conclusió que per reduir la bretxa digital, que contínuament es va obrint en tots els camps, tothom ha d’estar amatent a totes les possibilitats de formació que des de tots els àmbits li puguin anar arribant. Només amb un esperit de continua renovació i una certa voluntat i capacitat d’adaptació serà possible reduir la bretxa digital. I nosaltres haurem de fer front a canvis probablement més grans encara.