dimecres, 30 de maig del 2012

Entrada individual 2

Monografies específiques

  • Martínez Selva, José María."Ansiedad y adaptación a las nuevas tecnologías en la era digital. Barcelona: Paidós, 2011
  • Cuban, Larry. "Dilemes polítics i docents de l'ús de les TIC a l'aula: el cas dels Estats Units". Barcelona: Funcació Jaume Bofill, 2011.

Monografies generals

  • Alcalá de Guadaíra "Las TIC para la igualdad: nuevas tecnologías y atención a la diversidad". Madrid: Eduforma, 2007.
  • UOC "anàlisi de casos de tecnologia i mitjans".Barcelona: Editorial UOC, 2011.
Articles de revista

  • Jose Eduardo Córcoles Tendero, "Recursos digitales para el aula" [en línea] Albacete: QuadernsDigitals.net, Vol, XX.
RESUM

Pel que fa les monografies generals he escollit llibres que parlen sobre dilemes que s'han creat arran del naixement de les TIC. Provocant així dilemes en tots els àmbits, ja siguin polítics, educatius, socials... A més de les diferents reaccions que aquestes noves tecnologies han desenvolupat: preocupació, estrès, facilitat en molts àmbits i molts altres a les diferents persones que han intentat desenvolupar el seu coneixement sobre aquestes.

D'altra banda, en les monografies específiques he escollit un "manual" sobre les noves tecnologies que dia ha dia han anat creixent i desenvolupant-se on es pot buscar informació detallada sobre vàris temes. L'altre monografia específica l'he escollit perquè és un anàlisi molt útil per universitaris, tal i com som nosaltres, sobre diferents casos de la tecnologia i els mitjans.

Finalment els dos articles escollits són de diferents llocs (Colòmbia i Espanya) amb els que podem fer una comparació i anàlisi del que és i com és la utilització de les tecnologies a diferents llocs en relació el tema de l'educació i la formació amb les TIC.


Carlota Suñé Segalà

Monografies específiques:

  • PRIETO CAMPA, Helios, La construcción de la ciudad digital. Ed. HACER, BARCELONA. 2005 ISB: 9788488711786
  • BALLESTERO DIAZ, Fernando, La brecha digital: el riesgo de exclusión en la sociedad de la información. Ed. FUNDACIÓN RETEVISIÓN. MADRID. 2002 ISB: 9788493154295

Monografies generals: 

  • Marketing directo. "Nace la enfermedad de la red social: Facebook Addiction Disorder" Diari digital www.laflecha.net: La flecha, tu diario de ciencia y tecnología [Madrid] (29 Maig 2012)
  • Agencia EFE. "Instan a reducir la brecha digital en América Latina en favor de la educación" Diari digital www.laflecha.net: La flecha, tu diario de ciencia y tecnología  [Madrid] (27 Juny 2007)

Artícles de revista:
  • GÓMEZ, Francesc "La brecha digital: la nueva era de las desigualdades", Revista Invertida. (2011) núm 37, p 17-21
  • AGUADED-GÓMEZ, José Ignacio. "Niños y adolescentes: nuevas generaciones interactivas" Revista Comunicar (2011) núm.36, p 7-8


Pel que fa a les monografies específiques he decidit posar el llibre de Helios Prieto perquè exposa la bretcha digital d'es d'un punt de vista que fins ara jo no havia sentit a parlar i és des de la perspectiva dels països menys desenvolupats, que sempre han viscut intentant ser el reflex de les grans potències.
L'altre llibre analitza el concepte de bretxa digital i el risc d'exclusió en la societat de la informació. Per últim també explica unes accions que s'haurien de portar a terme a Espanya.

En quant a les generals he trobat convenient posar un artícle relacionat amb una de les reds socials més famoses del moment com és Facebook i un altre que combina la bretxa digital amb l'educación encara que sigui en un ambient com América Llatina.

Per últim els artícles de revista: el primer artícle l'he triat perquè l'he trobat molt visual, aporta imatges i dades estadístiques. A més a més et separa l'artícle en diferents sub-temes amb lo qual ho fa tot més entenedor. L'última cita l'he fet del artícle: "Niños y adolescentes: nuevas generaciones interactivas" que es basa en aquestes dues generacions en lloc de fer les típiques comparacions entre els de la generació 2.0 i els que no estan "actualitzats".








Judit Quiñonero Freixes

diumenge, 20 de maig del 2012

Entrada individual (2)


Monografies especifiques:
  • CASTELLS OLIVAN, Manuel. Comunicación y poder. ALIANZA EDITORIAL, madrid. 2009.  ISBN 9788420684994
  • SERRANO SANTOYO, Arturo; MARTÍNEZ MARTÍNEZ, Evelio. La brecha digital: Mitos y realidades. Departamento Editorial Universitaria de la Universidad Autónoma de California, 2003. ISBN 970 9051 89 X


Monografies generals:
  • Marketing directo. “El dilema del pago por contenidos”. Diario digital www.laflecha.net: La flecha, tu dario de ciencia y tecnología [Marid] (18 mayo 2012)
  • Technologyreview.com. “Ordenadores pegados al cuerpo”. Diario digital www.laflecha.net: La flecha, tu diario de ciencia y tecnología [Madrid] (19 mayo 2012)
Articles de revista:

  • ORETEGA, J.A.; VILLENA, J.L.; ROMERO, F.R. “Inmigración y nuevas tecnologías: la alfabetización digital de emigrantes en sus países de origen”. Revista de Tecnologias de la Información y Comunicación Educativas, número 5. (2004
  •        PEÑA, Rosa.Nuevas tecnologías en el aula”. Revista Digital: Educación 3.0 [Madrid] (14 mayo 2012)



    Començant pels llibres he vist interessant citar aquestes dues monografies en concret: una procedent d’autor català i l’altra estranger (Californià), no obstant, ambdós reconeguts a nivell mundial per la seva feina.  Pot ser les dades concretes han canviat amb aquests pocs anys de diferència, però l’essència del què és la bretxa digital, evidentment, és la mateixa. El contingut dels llibres és ni més ni menys que el tema principal d’aquest bloc: bretxa digital, realitats, mites, avanços...

    Quant a monografies generals, he escollit el web de www.laflecha.net ( tu diario de ciencia y tecnología). L’equip de laflecha està format per joves periodistes, informàtics i científics de la nostra edat. A part, el primer article analitza si s’ha de pagar o no per adquirir informació, notícies... Fet decisiu per a futurs comunicadors. Tanmateix, aquest web inclou també les notícies d’altres diaris les quals considera d’interès social: crea i recopila notícies.

    Per acabar, ambdues revistes  citades van adreçades a les aules (alumnes de primària fins a universitaris).  D’altra banda, és interessant veure articles redactats pels mateixos alumnes, mostrant els seus punt de vista. Ells són qui millor poden explicar com es viu un “trencament de mentalitat”.



    Esther Vendrell Gené

diumenge, 13 de maig del 2012

Cites individuals

Monografies Específiques:


CASTAÑO COLLADO,C. La segunda  brecha digital.Madrid: Ediciones Cátedra, 2008  (Col·lecció feminísmos; núm. 59) ISBN núm 978-84-376-2475-4


BALLESTERO,F. La brecha digital. Pozuelo de Alarcón: Fundació AUNA,  2002. ISBN 978-84-931542-9-5


Monografies Generals:

GUIRAL,A. ; LE CORVEC. A. Guía para la cultura digital de los inmigrantes en Europa : iniciativas y recomendaciones. Viladecans: Fundació Ciutat de Viladecans, 2006.


La Sociedad de la información en el siglo XXI: un requisito para el desarrollo : buenas prácticas y lecciones aprendidas. Madrid : Ministerio de Ciencia y Tecnología, DL 2003. ISBN 84-747481-9-4


Artícles de revistes:


GARCÍA GALERA, C; DEL HOYO, M i del OLMO BARBERO, J. Por qué no se utiliza Internet en España. La brecha interrregional”. Revista Zer d’Estudis de comunicació .Vol 14 (2009), núm 26 p.211-230


FERNÁNDEZ QUIJADA, David "Industrias culturales en el entorno digital: una reformulación desde la praxis comunicativa",   Revista ZER  d’Estudis de Comunicació. Vol 12 (2007),núm 22, p.119-140 


He escollit aquestes cites pel seu interès:
El primer m'ha semblat curiós per la diferenciació que fa entre homes i dones trobant-nos en una societat del segle XXI on la igualtat entre dona i home hauria de ser un fet evident. El segon perquè és un llibre que analitza per primera vegada a Espanya, amb rigor però també amb un caràcter divulgatiu qüestions sobre tota la problemàtica de la bretxa digital. Explicar com sorgeix, les fases de la seva evolució i quin tipus d'accions es duen a terme en aquell temps per intentar superar-la i l'autor aporta un model per gestionar aquest problema.El tercer i quart llibre són com guies interessants que enfoquen la bretxa digital des de diversos punts de vista per la temàtica entorn de la que gira cadascun. Els articles de revista els he escollit el primer perquè em va semblar curiós el títol i la diferenciació que fa quan és escrit de les zones rurals i les urbanes respecte a l'ús d'internet i el segon per la relació directe que tenia amb el món de la comunicació. 

ENTREVISTA





Carme Giral, de 55 anys,  professora de física i química a l’Institut de secundària  Barres i Ones de Badalona. Porta més de vint anys exercint la docència en aquest Institut  del barri de Llefià de Badalona, on sempre  hi havia hagut pluralitat cultural en haver-hi alumnes gitanos, i ara encara en té molta més, amb una aula d’acollida per xinesos, marroquís, paquistanesos,  i  alumnes de països de llengües no derivades del llatí. Aquest curs s’hi ha posat en marxa un  cicle formatiu de grau mitjà de microinformàtica i xarxes. Això ha fet que les aules d’informàtica s’usin exclusivament per aquest cicle formatiu, i  no puguin fer-les servir els alumnes de la ESO ni de batxillerat, que abans hi entraven. D’altra banda ha estat una oportunitat de promoció d’alumnes que abans només feien la ESO i deixaven els estudis.


Què vas estudiar?   Jo vaig estudiar química a l’IQS, a l’especialitat de química orgànica.
 La informàtica va formar part de la teva formació?
       A tercer curs de carrera hi havia una assignatura que es deia programació i ens ensenyaven a programar en llenguatge FORTRAN-IV. El meu treball de fi de carrera el vaig fer al centre de càlcul de l’IQS i va ser un programa en FORTRAN- IV sobre disseny de síntesi orgànica.
Quin tipus d’ordinadors hi havia quan  estudiaves? hi havia ordinadors personals?
Els ordinadors eren molt grans, ocupaven tota una habitació,i havien d’ estar a temperatures no molt altes per a funcionar bé. Les impressores feien servir un paper especial  molt gran i en rotllat que després es podia separar en  fulls. L’ordinador rebia les instruccions per a funcionar escrites en llenguatge FORTRAN-IV en targetes perforades, que un lector interpretava  i traduïa a llenguatge màquina que  l’ordinador processava .No existien encara els ordinadors personals tal com se'ls coneix ara. A principis dels anys 80 van començar a existir uns ordinadors amb pantalla i teclat, que calia programar en llenguatge Basic, diferent dels llenguatges dels ordinadors grans. 
Quin ús se’n feia dels ordinadors quan estudiaves  la carrera?
Per a fer càlculs complexes  de química quàntica fonamentalment, i  també per a fer altres feines que els encomanaven als alumnes de tercer curs que començaven a programar. Jo vaig fer un programa per a fer música, i un company per a jugar a escacs.
 Vas necessitar coneixements d’ informàtica  per treure’t la carrera?  Vaig haver de cursar necessàriament la matèria de programació, i després al centre de càlcul em van fer falta per poder fer el meu treball de fi de carrera.
Demanaven coneixements d’ informàtica quan buscaves feina?  Sí, però no a totes les feines.
 Quina va ser la teva primera feina? Calia fer ús dels ordinadors en el dia a dia en aquesta feina?
Vaig fer de professora de matemàtiques de primer, segon i tercer de BUP  i de 6è de primària. No feia falta per a res la informàtica el 1986 a l’ensenyament.
Quan vas tenir el primer ordinador personal a casa ?  Per què el vas adquirir?
El vaig adquirir el 1997, perquè la meva filla de quatre anys me’l va demanar per a fer treballs de l’escola i poder jugar amb els mateixos programes que hi tenia allí a classe.
Com et vas adaptar a aquest tipus d’ordinador? On vas aprendre a fer-lo servir? Qui et van ensenyar?
Vaig assistir a un curset d’ informàtica d’usuaris per a pares i mares que l’AMPA  va organitzar a l’escola de la meva filla. Em van ensenyar a  fer servir el Word i l ‘Excel d’ una manera molt simple. Gràcies a això vaig començar a escriure documents senzills i em vaig animar a continuar fent-ho per ajudar a la meva filla.
Quan vas tenir el primer ordinador personal a la feina ?  El feies servir ?
Als anys 90 van començar a haver-hi ordinadors personals als instituts de secundària, i fins i tot coordinador d’ informàtica. Recordo que al meu departament de Ciències experimentals en van posar un, però com érem sis persones , jo  ni el tocava. Continuava fent servir la màquina d’ escriure elèctrica per a escriure els documents , com ara exàmens o apunts per als alumnes, o qüestionaris o exercicis.
Qui et va ensenyar a fer servir l’ordinador personal  per fer la teva feina ?
Després de fer el curset d’iniciació a l’informàtica d’usuari,  a l’escola de la meva filla, em vaig animar i vaig començar a fer servir l’ordinador de la feina l’any 1997. A més, uns anys després, l’any 2000, vaig fer un curset organitzat pel Col·legi de Doctors i Llicenciats. Aquest  va suposar el veritable trampolí per a endinsar-me en les possibilitats del Word i altres programes, aplicant-ho a tasques concretes de la meva feina. També vaig fer posteriorment  cursets pagats per la Generalitat , en el meu propi institut , però no he après tant com en aquell.  
Què et va suposar haver de formar-te per a posar en marxa el Puntedu  a la biblioteca escolar del teu centre?  Com  vas viure el procés d’informatització dels catàl·legs de les biblioteques escolars ?
Em va suposar un autèntic repte, i una oportunitat per a conèixer les possibilitats d’Internet. Per aconseguir la dotació del Puntedu, l’Institut havia de tenir algú disposat a destinar temps i esforços a aprendre a fer servir el programa e-pèrgam, que anava associat a la informatització del catàleg de la biblioteca escolar del meu centre.  Vaig haver de fer durant tres cursos seguits, cursets destinats a aprendre’l a fer servir. El primer presencial i els altres dos telemàtics. Durant tot un curs vaig tenir mitja jornada destinada a aplicar els coneixements a la informatització de la biblioteca escolar.
El fet de poder posar les  notes  als alumnes des de casa, amb el programa  que va implantar la Generalitat, ha suposat una millora en l’eficàcia, la rapidesa o la disminució d’errors ? Ha fet canviat molt la manera d’ avaluar?
No ho hem vist mai com una simplificació de la feina a fer, ni tampoc com una millora espectacular de la rapidesa o la disminució d’errors.  En realitat és simplement una forma més controlada de treballar i de posar en comú la informació sobre els alumnes. La manera d’avaluar no ha canviat gaire, però en algun moment, quan no funcionava el Saga, que era el programa que calia fer servir, van haver moments d’una certa tensió.
El fet de substituir els llibres de text per llibres digitals en què ha canviat el dia a dia a les aules?
El llibre digital ha d’anar junt amb un netbook o un ordinador personal connectat a Internet, per poder estudiar-lo o consultar-lo. A classe això permet també consultar la viquipèdia i la pàgina web per a estudiants de l’ESO i el batxillerat, www365.edu, i moltes d’altres. La pluralitat de fonts és important, però sobretot la facilitat per a consultar-les. Es poden fer treballs a classe com per exemple power-points o altres documents que estalvien paper. Un alumne de llengua urdú pot consultar el contingut de la viquipèdia en urdú. Un alumne de llengua àrab pot llegir pàgines en el seu idioma, que l’ajudin a entendre millor el que se li explica. A classe es treballa més i millor la diversitat, però no sempre és fàcil controlar tanta diversitat. Hi ha alumnes que no aprofiten correctament el temps de consulta, que juguen o es distreuen, i el grau de dispersió de l’alumne quan fa tasques de recerca d’informació és important. El resultat final no és sempre l’esperat. A més, els continguts dels llibres digitals són bastant simplificats en alguns casos, i no donen massa joc al professor, que ha de complementar-lo amb exercicis pel seu compte.
L' aparició de les pissarres digitals ha fet diferent  la feina d’explicar als alumnes les matèries?    
La pissarra digital permet guardar tot el que es va escrivint a la pissarra mentre dura la classe , i fins i tot després,  a fi de recordar-ho si cal un altre dia.  Permet portar un llapis de memòria digital  amb material preparat de casa i connectar, de vegades, no sempre, a Internet per mostrar alguna cosa  especial, perquè si totes les aules amb pissarra es connecten a Internet alhora,  la connexió esdevé impossible. S’hi poden mostrar pel·lícules o documentals o altres recursos com power points sobre algun tema, però cal portar-ho enregistrat prèviament en el llapis de memòria o en DVD. No es pot improvisar gens. Això afavoreix la preparació de les classes per una banda , i la diversitat de recursos també ajuda a mantenir l’atenció de l‘alumne o el seu interès. Però no sempre és útil per fer aprendre el que cal.
Per altra banda la llum natural no permet veure bé la pissarra,  i fa que calgui  baixar persianes. Això es fa insostenible quan fa calor. A més, la llum artificial que ens veiem obligats a encendre gairebé sempre a classe, no és bona pels ulls dels alumnes.   
Els netbooks dels alumnes han substituït les llibretes que fèiem sevir nosaltres? Són imprescindibles els ordinadors personals  si es fan servir llibres digitals en lloc de llibres de text?  
En un principi semblava que els alumnes deixarien de fer servir llibretes, però això suposava fer servir correctament tot el potencial dels ordinadors, i no tothom sabia teclejar prou ràpid. Hi havia molts alumnes que eren molt més ràpids escrivint a mà. A més, perdre l’hàbit d’escriure a mà no semblava una bona idea. De fet  no era una idea sostenible. I així ha estat com s’ha passat de fer servir a tothora els ordinadors, a gairebé no fer-los servir gens, malgrat tenir llibre digital.  Els ordinadors es trenquen, s’espatllen,  o els roben, o no disposen de bateria, o es fan malbé els endolls on han d’endollar-los, etc.. Actualment els alumnes de primer d’ ESO , com els de batxillerat que mai no els havien deixat de tenir, tornen a tenir llibre de text i llibreta, no tenen ordinadors , encara que sí gaudeixen de pissarra digital a classe.

Com has vist l’arribada del cicle formatiu d’informàtica al teu Institut?
L’Institut ha guanyat en nombre de professors i també d’alumnes. També han guanyat en perspectives de futur els alumnes de la ESO, però han perdut oportunitat de treballar millor la informàtica a l’assignatura de Tecnologia. Ells només poden fer servir els ordinadors portàtils, que afortunadament tenim en nombre suficient. 





Comentari

L'entrevista ha estat realitzada el dia 11/05/2012 durant la pausa per dinar de l'entrevistada a l' Ski 2, que és un restaurant proper al centre educatiu on treballa. Els temes tractats a l'entrevista han estat com ha viscut de primera mà l'ús d'ordinadors al llarg de la seva vida, la formació que ha rebut en aquest sentit, com combatre la pròpia bretxa digital  i la necessitat dels professors en els centres de secundària d'adaptar-se a les noves tecnologies.
El contingut de la entrevista ha deixat patent que la bretxa digital es produeix de forma automàtica amb el pas del temps, malgrat la formació especialitzada de les persones, perquè l’avenç tecnològic és continu, i  els recursos tècnics i la formació no arriben a la mateixa velocitat. Malgrat tenir coneixements d’informàtica i haver-los aplicat en un treball de fi de carrera, la persona entrevistada va haver de posar-se al dia al cap de poc temps amb l’arribada dels ordinadors personals. Quan aquests van arribar als centres d’ensenyament, creiem que la formació li hauria d’haver arribat automàticament, però curiosament la seva primera formació no va ser en el seu àmbit laboral pròpiament dit. Hi ha hagut moltes innovacions tecnològiques en el món de l’ensenyament que aquesta persona ha viscut, i probablement viurà encara, i ha hagut d’interessar-se i esforçar-se personalment per a integrar-les a la seva pràctica diària. Ha  dedicat temps extra a formar-se i assimilar dins del possible els nous recursos, i les noves maneres de treballar en el món digitalitzat, pissarra digital inclosa.

De tot això hem extret la conclusió que per reduir la bretxa digital, que contínuament es va obrint en tots els camps, tothom ha d’estar amatent a totes les possibilitats de formació que des de tots els àmbits li puguin anar arribant. Només amb un esperit de continua renovació i una certa voluntat i capacitat d’adaptació serà possible reduir la bretxa digital. I nosaltres haurem de fer front a canvis probablement més grans encara.   

dimarts, 27 de març del 2012

Exercici individual

http://www.lavanguardia.com/local/20120326/54277143250/el-96-de-los-jovenes-usa-internet-la-mayoria-a-diario-y-el-83-utiliza-redes-sociales.html

>EUROPA PRESS "El 96% de los jóvenes usa internet, la mayoría a diario, y el 83% utilitza redes sociales" La Vanguardia [Bilbao] (26.03.12) edició digital País Basco.

L’article parla sobre un estudi a càrrec de Retratos de juventud on posa uns persentatges al joves. L’estudi té un target de joves entre 15 i 29 anys. Tracta temes com la televisió, xarxes socials, telèfons mòbils…

http://www.antonioburgos.com/libros/varios/entrevisnavegan.html

Aquesta és una entrevista a Antonio Burgos, periodista d’Andalusia. Tot i que creu firmament en Internet pensa que els diaris no moriran.

Fotos:

http://www.fotopedia.com/items/flickr-1195242751

Arbol en flor

http://www.fotopedia.com/items/flickr-3525397299

Isaac Newton (by Dalí)

http://www.fotopedia.com/items/flickr-4075544614

Mouth Of Coal Mine In Mountain Ridge West Of Ta Chu, China


  • Judit Quiñonero

dilluns, 26 de març del 2012

Exercici individual




Artícle d’opinió

http://www.lavanguardia.com/opinion/articulos/2011



Monzó, Quim,
(2011), “Ojos que no ven” La Vanguardia 09/12/2011.1209/54239973623/quim-monzo-ojos-que-no-ven.html


Aquest article reflexa l’abús que s’està produint, en la societat occidental, amb les noves tecnologies. Els que formen part dels coneixedors de les no

ves tecnologies s’estan deixant encegar per aquestes arribant a tal punt que ni tan sols pensen per si mateixos sinó que dipositen plena i total confiança a les TIC oblidant la probabilitat d’error que aquestes poden patir.

Notícia

http://www.elperiodico.com/es/noticias/socie

dad/aumenta-brecha-digital-entre-espana-media-1272286

EFE, Barcelona, “Aumenta la brecha digital entre España y la media de la UE” El p

eriódico 15/12/2011.


Aquesta noticia demostra que, tot i que cada dia és un tema més conegut per tothom, la bretxa digital segueix augmentant segons l’indicador de Societat de la Informació (IESE) del tercer trimestre del 2011. El país que s’allunya més de la mitjana Europea, però, no és Espanya, sinó Portugal. D’altra banda Alemanya fa una pujada que equial a un augment intel·lectual del 1,7%.

Entrevista

http://www.sc.ehu.es/acwbbpke/Documentos%20Infoetika07/Entrevista%20Raul%20Trejo.pdf

Aquesta entrevista al sociòleg mexica Raul Trejo Delarbre reflexa la marginalitat i les desigualtats que provoca la ja citada b



retxa digital i de manera encara més destacada a països en vies de desenvolupament, on la bretxa és més subratllada i més difícil de combatre.


Fotografies

1. Títol original de l’obra: “Castells2”


http://www.flickr.com/photos/joannesjacobs/3761695077/

2. Títol original de l’obra: “Palácio Rio Branco recebe tecnología mapping na programaçao de Natal”


http://www.flickr.com/photos/fotosdoacre/6505641041

/

3. Títol original de l’obra: “ The next generation of gamers”

http://www.flickr.com/photos/mikecogh/6085634312/


  • Carlota Suñé Segalà

Exercici individual


Fotografies amb llicencia CC:

1. Títol original de l’obra: "digital holga" v2





http://www.flickr.com/photos/duchamp/87025164/




Licencia Creative Commons
Este obra está bajo una licencia Creative Commons Atribución 2.0 Genérica.

L’evolució de les càmeres de fotografiar durant una mateixa generació)

2. Títol original de l’obra i autor: “Internet everywhere”, Nicolas Nova





http://www.flickr.com/photos/nnova/2209050927/


Licencia Creative Commons
Este obra está bajo una licencia Creative Commons Atribución 2.0 Genérica.



Reflexa la importància d’un nou mitja comunicatiu i ho fa fotografiant la portada d’un diari generalista gratuït ( por insinuar certa ironia ja que l’Intrtnet ha afeblit considerablement la premsa de paper. El titular que s’hi veu és “El món a les vostres mans. Internet a tot arreu.”


3. Títol original de l’obra i autor: “Redes sociales”, Esta obra ha sido creada por Ana Aldea en base a la composición original de Marc Wathieu (www.flickr.com/photos/marcwathieu/2979572825/) con el fin de ser publicada en el artículo: "Redes Sociales: el empoderamiento ciudadano" www.slideshare.net/nscap/redes-sociales-el-empoderamiento...

http://www.flickr.com/photos/nscap/4584863851/

Licencia Creative Commons
Este obra está bajo una licencia Creative Commons Atribución-CompartirIgual 2.0 Genérica.

Muntatge on s’observa una gran bafarada representant les xarxes socials. A l’interior hi ha les funcions, finalitats, oportunitats... que aquestes ens oferir.

Notícia relacionada amb la bretxa digital:

Edició de paper: 12/03/2012 Página 12 - Nota - El País - Pag. 2

Una década que ayudó a reducir la brecha digital

EL 47 POR CIENTO DE LOS HOGARES DEL PAIS CUENTA CON AL MENOS UNA COMPUTADORA, SEGUN LOS ULTIMOS DATOS DEL CENSO 201. Entre 2001 y 2010, los hogares con computadora crecieron el 26,5 por ciento. Ahora la cifra es mayor aún: cuando se hizo el Censo, el programa Conectar Igualdad recién empezaba. Tierra del Fuego, Capital y Santa Cruz tienen la mayor proporción.

Por Mariana Carbajal
Cada día, en promedio, 1112 nuevos hogares accedieron a una computadora en el país, en la última década, según los últimos datos censales. En total, 3.653.823 familias incorporaron un equipo en su casa entre 2001 y 2010. En ese lapso, la proporción de hogares con esa herramienta tuvo un incremento del 26,5 por ciento y actualmente casi la mitad del total de hogares del país cuenta con al menos un procesador. En 2001, solo dos de cada diez lo tenían. Actualmente son casi cinco cada diez. Las provincias con mayor proporción de hogares con computadora son Tierra del Fuego (73 por ciento), Ciudad Autónoma de Buenos Aires (68,6 por ciento) y Santa Cruz (63,8 por ciento). Nuevos datos del Censo 2010 desagregados por distritos, difundidos por el Indec, revelan una acentuada reducción de la brecha tecnológica en el Gran Buenos Aires, entre el partido que contaba con mayor disponibilidad de computadoras, Vicente López, en el norte del conurbano, y el que tenía menos, Florencio Varela, en el sur. Mientras en 2001, cada cuatro hogares de Vicente López que tenían computadora había uno de Florencio Varela con equipo, hoy esa diferencia se achicó a la mitad: por cada dos hogares de Vicente López que cuentan con un procesador, hay uno en Varela. En la ciudad de Buenos Aires, los barrios de Almagro y Boedo son los que muestran el mayor crecimiento en el porcentaje de hogares con computadora. No obstante, en todas las comunas ha crecido la cantidad de hogares equipados. Pero persiste una amplia brecha entre el norte y el sur: la comuna 14 (conformada en su totalidad por el barrio de Palermo), donde hay más hogares con ordenador, casi duplica a la que tiene menos viviendas con procesador, que es la 8, y que abarca los barrios de Villa Soldati, Lugano y Villa Riachuelo.

Santiago del Estero es la provincia con menor proporción de hogares equipados. Solo el 23,4 por ciento tiene. La sigue Formosa (26 por ciento), Misiones (28,4 por ciento) y Chaco (29,6 por ciento).

-¿Qué impacto pudo tener el Plan Conectar Igualdad, en el incremento del número de hogares con computadora en un partido como Florencio Varela, que es uno de los más pobres del conurbano? -le preguntó este diario a Roxana Cuevas, socióloga, coordinadora de Diseño Conceptual del Censo 2010.

-En realidad, el Plan Conectar Igualdad en el momento que se hizo el Censo (27 de octubre de 2010) recién estaba empezando. Lo que demuestra este indicador es que hubo un mejoramiento de los ingresos en los hogares.

El sociólogo Diego Ventrici, integrante del equipo del Indec que analiza los datos del Censo 2010 y encargado de la información sobre viviendas y hogares, agrega otro factor que pudo influir en el notable incremento de hogares con ordenadores: "También hay que tener en cuenta que se ha ido reduciendo el costo de las computadoras".

Florencia Bianco, gerente de Comunicaciones y Asuntos Públicos de Google Argentina, dijo que la Argentina "es el país con mayor penetración de Internet en la región, ya que hay 27,6 millones de usuarios que representan más del 60 por ciento de la población".

En la ciudad de Buenos Aires, de acuerdo con los datos desagregados del Censo 2010, que acaban de publicarse, a la comuna 14, la que tiene más hogares con equipo, le siguen la 2 (Recoleta); la 13 (Belgrano, Núñez y Colegiales) y la 6 (Caballito). En contraste, las que tienen menos proporción de hogares con computadora, después de la comuna 8, son la 4 (La Boca, Barracas, Parque Patricios y Nueva Pompeya); la 9 (Parque Avellaneda, Mataderos y Liniers) y la 1 (Puerto Madero, San Nicolás, Montserrat, San Telmo y Constitución). De todas formas, "en promedio todas las comunas han tenido un aumento en la cantidad de hogares con computadora en 30 puntos porcentuales entre 2001 y 2010", indicó Rubén Nigita, director nacional de Estadísticas Sociales y de Población. Pero en la comuna en la que se registró un incremento mayor fue la 5 (Almagro y Boedo), donde en 2001 había un 40 por ciento de hogares con computadora y trepó, en 2010, al 70 por ciento.

Además de disponibilidad de aparatos en el hogar, los censistas preguntaron si los integrantes de la familia usaban o no esa tecnología. "Si tuvieras que hacer un mapa, se vería claramente que en el norte del país hay menos cantidad de personas que usan computadora en relación con el sur", destacó Cuevas.

Los resultados del censo revelan que el promedio nacional de población de 3 años y más que utiliza computadora es del 53,3 por ciento, nivel superado en el 27 por ciento de los departamentos de la Argentina (141 departamentos). Las provincias que presentan una incorporación de más del 60 por ciento de la población al uso de la computadora son Tierra del Fuego, CABA, Santa Cruz, San Luis y Chubut. Las provincias que muestran valores por debajo del 40 por ciento de la población de 3 años y más que usa esta herramienta tecnológica son Santiago del Estero, Formosa, Chaco, Misiones y Salta.

Los chicos y chicas de 6 a 19 años, es decir, los que están en edad escolar, son el sector de población que más usa la computadora en la totalidad de las provincias. El caso más marcado, con una diferencia de casi un 25 por ciento en comparación con los valores del total de población mayor de 3 años es La Pampa, en la que en el 81,5 por ciento de ese grupo etario usa computadora. Mientras que en la población mayor de 3 años un 56 por ciento la utiliza. Situaciones similares presentan las provincias de Mendoza y La Rioja, explicó Cuevas.

Los nietitos superan a los abuelos en la utilización de la compu. Otro dato que destacó la especialista es que en la totalidad de las provincias, con las únicas excepciones de Formosa y Misiones, la población de 3 a 5 años presenta porcentajes más altos de uso de computadora en comparación con la gente de 60 años y más edad.

Todos estos datos forman parte de un nuevo material que publicó el Indec, con información del Censo 2010, desagregada a nivel de departamentos, partidos y comunas en el caso de la Ciudad de Buenos Aires. Corresponde a los 527 departamentos del país. En cuanto a la temática educación, los datos se refieren no solo a la utilización de computadora, sino también a la condición de alfabetismo de la población de 10 años y más; se publica además información sobre las características habitacionales de los hogares y en relación con la proporción de población extranjera (ver aparte).

Un equipo de medio centenar de profesionales sigue analizando los datos de las planillas censales, poniendo una lupa que tiene cada vez más aumento y permite ver más detalles. En la próxima mitad del año, en el Indec, prometen publicar la información sobre educación focalizada en el nivel alcanzado y la asistencia a clases, en las nuevas formas de organización familiar, en datos sobre fecundidad, ocupación y pueblos originarios y afrodescendientes, algunos de estos ítem, incorporados por primera vez en un censo en el país. Y a mediados de año la información publicada hasta el momento estará desagregada a nivel de las localidades.

12/03/2012 Página 12 - Nota - El País - Pag. 2

Resumint la noticia, tracta de com en deu anys (del 2001 al 2010) la bretxa digital ha disminuït a nivell global. Per tal d’argumentar aquesta idea dóna diferents dades al llarg de l’article: quants ordinadors hi havia anys enrere i quants n’hi ha actualment, com les distàncies entre països poc i molt desenvolupats s’escurcen, teories de sociòlegs entesos en el tema, les repercussions que tenen plans creats pels Estats (com ara “Plan Conectar Igualdad”) etc.

Entrevista relacionada amb la bretxa digital:

VELASCO, Carolina. “Entrevista a Marcello Frattasio” [en línea]. Wwwhatsnew.com (07/11/2011) Disponible al web: http://wwwhatsnew.com/2011/11/07/la-sociedad-del-conocimiento-no-necesita-ignorantes-los-ignorantes-seran-los-pobres-del-futuro/

El xilè Marcello Frattasio, soci fundador de la “Brecha digital Start-UP”, considera que avui en dia l’accés al coneixement és la millor manera per eradicar la pobresa. En aquesta entrevista duta a terme pel col·lectiu Wwwhatsnew, podem veure que l’objectiu de Frattasio (i de la seva empresa) és evident: implantar iniciatives innovadores de desenvolupament digital les quals permetin a societats, organitzacions, empreses... incorporar-se a l’actualitat.

Article d’opinió:

CRIADO, Miguel Angel. “La brecha digital no existe” [en línea]. Publico.es (06/11/2008) Disponible a: http://www.publico.es/ciencias/171947/la-brecha-digital-no-existe

Aquest article es basa en una conferència que Manuel Castells donà a la UOC. És interessant ja que, tal i com el subtítol afirma: “El sociòleg Manuel Castells desmunta varis mites sobre el impacte social de la xarxa”. Tota opinió argumentada és vàlida i per tant, tot i semblar teories contradictòries al que hem dit fins ara les estudiants d’aquest blog, tampoc podem titllar les paraules de Castells com errònies.


  • Esther Vendrell Gené