.jpg)
Carme Giral, de 55
anys, professora de física i química a l’Institut
de secundària Barres i Ones de Badalona.
Porta més de vint anys exercint la docència en aquest Institut del barri de Llefià de Badalona, on
sempre hi havia hagut pluralitat
cultural en haver-hi alumnes gitanos, i ara encara en té molta més, amb una
aula d’acollida per xinesos, marroquís, paquistanesos, i alumnes de països de llengües no derivades del
llatí. Aquest curs s’hi ha posat en marxa un
cicle formatiu de grau mitjà de microinformàtica i xarxes. Això ha fet
que les aules d’informàtica s’usin exclusivament per aquest cicle formatiu,
i no puguin fer-les servir els alumnes
de la ESO ni de batxillerat, que abans hi entraven. D’altra banda ha estat una
oportunitat de promoció d’alumnes que abans només feien la ESO i deixaven els
estudis.
Què vas
estudiar? Jo
vaig estudiar química a l’IQS, a l’especialitat de química orgànica.
La informàtica va formar part de la teva
formació?
A
tercer curs de carrera hi havia una assignatura que es deia programació i ens
ensenyaven a programar en llenguatge FORTRAN-IV. El meu treball de fi de
carrera el vaig fer al centre de càlcul de l’IQS i va ser un programa en
FORTRAN- IV sobre disseny de síntesi orgànica.
Quin
tipus d’ordinadors hi havia quan estudiaves? hi havia ordinadors personals?
Els ordinadors eren molt grans, ocupaven tota
una habitació,i havien d’ estar a temperatures no molt altes per a funcionar
bé. Les impressores feien servir un paper especial molt gran i en rotllat que després es podia
separar en fulls. L’ordinador rebia les
instruccions per a funcionar escrites en llenguatge FORTRAN-IV en targetes
perforades, que un lector interpretava i
traduïa a llenguatge màquina que
l’ordinador processava .No existien encara els ordinadors personals tal com se'ls coneix ara. A principis dels anys 80 van començar a existir uns ordinadors amb pantalla i teclat, que calia programar en llenguatge Basic, diferent dels llenguatges dels ordinadors grans.
Quin ús
se’n feia dels ordinadors quan estudiaves
la carrera?
Per a fer càlculs complexes de química quàntica fonamentalment, i també per a fer altres feines que els
encomanaven als alumnes de tercer curs que començaven a programar. Jo vaig fer
un programa per a fer música, i un company per a jugar a escacs.
Vas necessitar coneixements d’
informàtica per treure’t la carrera? Vaig haver de cursar necessàriament la
matèria de programació, i després al centre de càlcul em van fer falta per
poder fer el meu treball de fi de carrera.
Demanaven
coneixements d’ informàtica quan buscaves feina? Sí, però no a totes les feines.
Quina va ser la teva primera feina? Calia
fer ús dels ordinadors en el dia a dia en aquesta feina?
Vaig fer de professora de matemàtiques de
primer, segon i tercer de BUP i de 6è de
primària. No feia falta per a res la informàtica el 1986 a l’ensenyament.
Quan
vas tenir el primer ordinador personal a casa ?
Per què el vas adquirir?
El vaig adquirir el 1997, perquè la meva filla
de quatre anys me’l va demanar per a fer treballs de l’escola i poder jugar amb
els mateixos programes que hi tenia allí a classe.
Com et
vas adaptar a aquest tipus d’ordinador? On vas aprendre a fer-lo servir? Qui et
van ensenyar?
Vaig assistir a un curset d’ informàtica d’usuaris
per a pares i mares que l’AMPA va organitzar
a l’escola de la meva filla. Em van ensenyar a fer servir el Word i l ‘Excel d’ una manera
molt simple. Gràcies a això vaig començar a escriure documents senzills i em
vaig animar a continuar fent-ho per ajudar a la meva filla.
Quan
vas tenir el primer ordinador personal a la feina ? El feies servir ?
Als anys 90 van començar a haver-hi ordinadors
personals als instituts de secundària, i fins i tot coordinador d’ informàtica.
Recordo que al meu departament de Ciències experimentals en van posar un, però
com érem sis persones , jo ni el tocava.
Continuava fent servir la màquina d’ escriure elèctrica per a escriure els
documents , com ara exàmens o apunts per als alumnes, o qüestionaris o
exercicis.
Qui et
va ensenyar a fer servir l’ordinador personal
per fer la teva feina ?
Després de fer el curset d’iniciació a l’informàtica
d’usuari, a l’escola de la meva filla,
em vaig animar i vaig començar a fer servir l’ordinador de la feina l’any 1997.
A més, uns anys després, l’any 2000, vaig fer un curset organitzat pel Col·legi
de Doctors i Llicenciats. Aquest va
suposar el veritable trampolí per a endinsar-me en les possibilitats del Word i
altres programes, aplicant-ho a tasques concretes de la meva feina. També vaig fer
posteriorment cursets pagats per la
Generalitat , en el meu propi institut , però no he après tant com en aquell.
Què et
va suposar haver de formar-te per a posar en marxa el Puntedu a la biblioteca escolar del teu centre? Com
vas viure el procés d’informatització dels catàl·legs de les
biblioteques escolars ?
Em va suposar un autèntic repte, i una
oportunitat per a conèixer les possibilitats d’Internet. Per aconseguir la
dotació del Puntedu, l’Institut havia de tenir algú disposat a destinar temps i
esforços a aprendre a fer servir el programa e-pèrgam, que anava associat a la
informatització del catàleg de la biblioteca escolar del meu centre. Vaig haver de fer durant tres cursos seguits, cursets
destinats a aprendre’l a fer servir. El primer presencial i els altres dos telemàtics.
Durant tot un curs vaig tenir mitja jornada destinada a aplicar els
coneixements a la informatització de la biblioteca escolar.
El fet
de poder posar les notes als alumnes des de casa, amb el programa que va implantar la Generalitat, ha suposat
una millora en l’eficàcia, la rapidesa o la disminució d’errors ? Ha fet canviat
molt la manera d’ avaluar?
No ho hem vist mai
com una simplificació de la feina a fer, ni tampoc com una millora
espectacular de la rapidesa o la disminució d’errors. En realitat és simplement una forma més
controlada de treballar i de posar en comú la informació sobre els alumnes. La manera
d’avaluar no ha canviat gaire, però en algun moment, quan no funcionava el Saga, que era el programa que calia fer servir, van haver moments d’una certa
tensió.
El fet
de substituir els llibres de text per llibres digitals en què ha canviat el dia
a dia a les aules?
El llibre digital ha
d’anar junt amb un netbook o un ordinador personal connectat a Internet, per
poder estudiar-lo o consultar-lo. A classe això permet també consultar la
viquipèdia i la pàgina web per a estudiants de l’ESO i el batxillerat, www365.edu,
i moltes d’altres. La pluralitat de fonts és important, però sobretot la
facilitat per a consultar-les. Es poden fer treballs a classe com per exemple
power-points o altres documents que estalvien paper. Un alumne de llengua urdú
pot consultar el contingut de la viquipèdia en urdú. Un alumne de llengua àrab
pot llegir pàgines en el seu idioma, que l’ajudin a entendre millor el que se
li explica. A classe es treballa més i millor la diversitat, però no sempre és
fàcil controlar tanta diversitat. Hi ha alumnes que no aprofiten correctament
el temps de consulta, que juguen o es distreuen, i el grau de dispersió de l’alumne
quan fa tasques de recerca d’informació és important. El resultat final no és sempre
l’esperat. A més, els continguts dels llibres digitals són bastant simplificats
en alguns casos, i no donen massa joc al professor, que ha de complementar-lo
amb exercicis pel seu compte.
L' aparició
de les pissarres digitals ha fet diferent la feina d’explicar als alumnes les matèries?
La pissarra digital
permet guardar tot el que es va escrivint a la pissarra mentre dura la classe ,
i fins i tot després, a fi de
recordar-ho si cal un altre dia. Permet portar
un llapis de memòria digital amb
material preparat de casa i connectar, de vegades, no sempre, a Internet per
mostrar alguna cosa especial, perquè si
totes les aules amb pissarra es connecten a Internet alhora, la connexió esdevé impossible. S’hi poden
mostrar pel·lícules o documentals o altres recursos com power points sobre
algun tema, però cal portar-ho enregistrat prèviament en el llapis de memòria o
en DVD. No es pot improvisar gens. Això afavoreix la preparació de les classes
per una banda , i la diversitat de recursos també ajuda a mantenir l’atenció de
l‘alumne o el seu interès. Però no sempre és útil per fer aprendre el que cal.
Per altra banda la
llum natural no permet veure bé la pissarra, i fa que calgui baixar persianes. Això es fa insostenible
quan fa calor. A més, la llum artificial que ens veiem obligats a encendre
gairebé sempre a classe, no és bona pels ulls dels alumnes.
Els
netbooks dels alumnes han substituït les llibretes que fèiem sevir nosaltres?
Són imprescindibles els ordinadors personals
si es fan servir llibres digitals en lloc de llibres de text?
En un principi
semblava que els alumnes deixarien de fer servir llibretes, però això suposava
fer servir correctament tot el potencial dels ordinadors, i no tothom sabia
teclejar prou ràpid. Hi havia molts alumnes que eren molt més ràpids escrivint
a mà. A més, perdre l’hàbit d’escriure a mà no semblava una bona idea. De
fet no era una idea sostenible. I així
ha estat com s’ha passat de fer servir a tothora els ordinadors, a gairebé no fer-los
servir gens, malgrat tenir llibre digital. Els ordinadors es trenquen, s’espatllen, o els roben, o no disposen de bateria, o es
fan malbé els endolls on han d’endollar-los, etc.. Actualment els alumnes de
primer d’ ESO , com els de batxillerat que mai no els havien deixat de tenir,
tornen a tenir llibre de text i llibreta, no tenen ordinadors , encara que sí
gaudeixen de pissarra digital a classe.
Com has vist l’arribada del cicle formatiu d’informàtica
al teu Institut?
L’Institut ha
guanyat en nombre de professors i també d’alumnes. També han guanyat en perspectives
de futur els alumnes de la ESO, però han perdut oportunitat de treballar millor
la informàtica a l’assignatura de Tecnologia. Ells només poden fer servir els
ordinadors portàtils, que afortunadament tenim en nombre suficient.
Comentari
L'entrevista ha estat realitzada el dia 11/05/2012 durant la pausa per dinar de l'entrevistada a l' Ski 2, que és un restaurant proper al centre educatiu on treballa. Els temes tractats a l'entrevista han estat com ha viscut de primera mà l'ús d'ordinadors al llarg de la seva vida, la formació que ha rebut en aquest sentit, com combatre la pròpia bretxa digital i la necessitat dels professors en els centres de secundària d'adaptar-se a les noves tecnologies.
El
contingut de la entrevista ha deixat patent que la bretxa digital es produeix de
forma automàtica amb el pas del temps, malgrat la formació especialitzada de
les persones, perquè l’avenç tecnològic és continu, i els recursos tècnics i la formació no arriben
a la mateixa velocitat. Malgrat tenir coneixements d’informàtica i haver-los
aplicat en un treball de fi de carrera, la persona entrevistada va haver de
posar-se al dia al cap de poc temps amb l’arribada dels ordinadors personals. Quan
aquests van arribar als centres d’ensenyament, creiem que la formació li hauria
d’haver arribat automàticament, però curiosament la seva primera formació no va
ser en el seu àmbit laboral pròpiament dit. Hi ha hagut moltes innovacions
tecnològiques en el món de l’ensenyament que aquesta persona ha viscut, i
probablement viurà encara, i ha hagut d’interessar-se i esforçar-se
personalment per a integrar-les a la seva pràctica diària. Ha dedicat temps extra a formar-se i assimilar
dins del possible els nous recursos, i les noves maneres de treballar en el món
digitalitzat, pissarra digital inclosa.
De tot això hem
extret la conclusió que per reduir la bretxa digital, que contínuament es va
obrint en tots els camps, tothom ha d’estar amatent a totes les possibilitats
de formació que des de tots els àmbits li puguin anar arribant. Només amb un
esperit de continua renovació i una certa voluntat i capacitat d’adaptació serà
possible reduir la bretxa digital. I nosaltres haurem de fer front a canvis probablement
més grans encara.
.jpg)
